Ils scalems dallas scolas Laax e Falera

Igl onn cu Vies affon festivescha siu tschunavel natalezi entra el per regla ella scoletta. Il lungatg d’instrucziun en scoletta ei il romontsch sursilvan. Tenor las directivas cantunalas ha il Cussegl da scola dalla Scolaviva declarau obligatoric la scoletta per affons da lungatg jester.

Duront ils dus onns da scoletta sesarva als affons in niev spazi da viver, da giug e d’experientschas. Quel meina els en in contuorn social slargau cun novs pensums e novas sfidas. A moda termaglionta vegn il svilup corporal, spirtal, social ed emoziunal da Vies affon stimulaus e promovius. Giugar ed emprender ein pils affons in’unitad.

Naven digl onn da scola 2021/2022 vegnan classas cumbinadas introducidas ella scoletta. Quei vul dir che mintga classa consista da duas annadas.

La repartiziun ellas classas fa la direcziun dalla scola cun trer la sort. Giavischs san buca vegnir risguardai.

Ils emprems dus onns dils 6 onns da scola primara absolvan ils affons a Falera. Ils proxims 4 onns a Laax.

Duront quella perioda d’emprender e dalla veta slargan ils affons lur radius da semover. Els extendan lur contacts ordeifer lur famiglia e lur vischins. Duront l’instrucziun exerciteschan, slargan e consolideschan els roms sco lungatgs, matematica, natira/carstgaun, art figurativ, musica, moviment e sport. Las scolaras ed ils scolars surprendan cuntinuadamein dapli responsabladad pigl emprender.

La scola superiura cuoza treis onns e secumpona dalla scola reala e secundara. Omisdus livels s’orienteschan al medem plan d’instrucziun, denton cun differentas pretensiuns.

En quei sectur dalla veta s’orienteschan ils giuvenils pli fetg vid lur amitgs, sedistaccan plaunet da lur geniturs ed enqueran dapli autonomia. Il scalem superiur prepara las scolaras ed ils scolars sistematicamein per la veta professiunala e per scolas continuontas. La varietad da roms vegn pli gronda, interess persunals san vegnir approfundi cun projects individuals e cun visitar roms facultativs. Las scolaras ed ils scolars ein pli e pli habels d’emprender independentamein ed en atgna responsabladad.

Nossa scola superiura vegn menada tenor il model C e s’orientescha alla prestaziun. Quei vul dir ch’ils roms romontsch, tudestg, matematica ed englès vegnan instrui il medem mument en duas gruppas da livel. Ils ulteriurs roms visetan las scolaras ed ils scolars en lur classa da tschep.

Las pedagogas curativas ein responsablas per scolaras e scolars ch’han in basegns special da scolaziun e promoziun. Ellas portan ina gronda paletta da cumpetenzas el mintgadi da scola. Da quella profitescha l’entira scola.

Lur incumbensa ei da sustener ed accumpignar las scolaras ed ils scolars e da registrar lur stan da svilup e d’emprender. Ellas promovan ils talents, fan plans per promover, scrivan rapports d’emprender ed adatteschan la materia per scolaras e scolars cun finamiras d’emprender adattadas individualmein.

In’impurtonta part da lur lavur ei la collaboraziun cun scolastas e scolasts, lur cussegliaziun ed il svilup dalla scola el senn d’ina scola per tuts.

In’ulteriura incumbensa ei la cussegliaziun da scolaras e scolars e da lur persunas da referiment.

La terapia da logopedia sefatschenta dil svilup dil lungatg e dalla communicaziun. Ella sustegn affons e giuvenils cun disturbis ni singularitads dil lungatg. In disturbi ell’acquisiziun dil lungatg caschuna difficultads d’emprender, da prestaziun ed el sectur social. Quei ha consequenzas en tut ils camps els quals il lungatg e la capientscha da lungatg ein impurtonts. La cussegliaziun dallas persunas da referiment ei in sectur impurtont dalla logopedia.

Ils sclariments logopedics e las terapias che suondan vegnan purschi en nossa scola dallas collaboraturas ed ils collaboraturs dil center da cumpetenza Formaziun Surselva.

Ulteriuras informaziuns retschevis Vus sut bzs-surselva.ch.

La lavur sociala da scola ei in post da consultaziun per scolaras e scolars che drovan agid en damondas dil mintgadi, che fan quitaus ni ch’han da sbatter cun problems en scola ni en famiglia.

La lavura sociala da scola porscha duront dus dis ad jamna directamein en casa da scola cussegliazuns, lavur da prevenziun ed intervenziuns da crisa. Ultra da quei cusseglia ella geniturs en damondas d’educaziun e sustegn scolastas e scolasts tier damondas e problems en connex cun lur scolaras e lur scolars. Ella gida ad enconuscher gia baul problems en scola ed en lur contuorn, da prender a mauns quels decididamein e da migliurar il clima en scola.

Scolaras e scolars ed era lur geniturs san far diever voluntariamein dalla purschida dalla lavur sociala da scola. La purschida ei gratuita ed il cuntegn dils discuors ei confidenzials.

Purschida vegn la lavur sociala da scola dil post dil fatg AGF (Affons, giuvenils e famiglia) dalla Casa Depuoz.

Informaziuns detagliadas datti sut casa-depuoz.ch/fachstelle-kjf.