Ils scalems dallas scolas Laax e Falera

Scoletta

Barbara Rupp

Mussadra scoletta Laax | E-Mail

Rita Cadruvi

Mussadra scoletta Laax | E-Mail

Rica Arpagaus

Mussadra scoletta Laax | E-Mail

Riccarda Camenisch

Mussadra scoletta Laax | E-Mail

Regula Casanova

Mussadra scoletta Falera | E-Mail

Petra Cavelti

Mussadra scoletta Falera | E-Mail

Sonja Lombriser

Assistenta d'instrucziun scoletta | E-Mail

Jessica Blumenthal

Assistenta d'instrucziun scoletta | E-Mail

Igl onn cu Vies affon festivescha siu tschunavel natalezi entra el per regla ella scoletta. Il lungatg d’instrucziun en scoletta ei il romontsch sursilvan. Tenor las directivas cantunalas ha il Cussegl da scola dalla Scolaviva declarau obligatoric la scoletta per affons da lungatg jester.

Duront ils dus onns da scoletta sesarva als affons in niev spazi da viver, da giug e d’experientschas. Quel meina els en in contuorn social slargau cun novs pensums e novas sfidas. A moda termaglionta vegn il svilup corporal, spirtal, social ed emoziunal da Vies affon stimulaus e promovius. Giugar ed emprender ein pils affons in’unitad.

Naven digl onn da scola 2021/2022 vegnan classas cumbinadas introducidas ella scoletta. Quei vul dir che mintga classa consista da duas annadas.

La repartiziun ellas classas fa la direcziun dalla scola cun trer la sort. Giavischs san buca vegnir risguardai.

Scola primara

Laura Coray

Scolasta 1. - 2. classa Falera | E-Mail

Doris Alig

Scolasta 1. - 2. classa Falera | E-Mail

Ladina Seglias

Scolasta 1. - 2. classa Falera | E-Mail

Angela Bleuler

Scolasta 1. - 2. classa Falera | E-Mail

Serafin Sgier

Scolast 3. - 4. classa Laax | E-Mail

Roger Alig

Scolast 3. - 4. classa Laax | E-Mail

Christin Caduff

Scolasta 5. - 6. classa Laax | E-Mail

Marina Bearth

Scolasta 5. - 6. classa Laax | E-Mail

Rita Arpagaus

Scolasta scalem primar | E-Mail

Martina Wolf

Scolasta dil fatg lavurs a maun | E-Mail

Susanne Kaib

Scolasta dil fatg senudar | E-Mail

Giusep Carigiet

Pedagog da medias | E-Mail

Stefanie Kälin

Scolasta dil fatg religiun catolic | E-Mail

Daniel Hanselmann

Scolast dil fatg religiun reformau | E-Mail

Beatrice Hummel

Scolasta dil fatg religiun reformau | E-Mail

Ils emprems dus onns dils 6 onns da scola primara absolvan ils affons a Falera. Ils proxims 4 onns a Laax.

Duront quella perioda d’emprender e dalla veta slargan ils affons lur radius da semover. Els extendan lur contacts ordeifer lur famiglia e lur vischins. Duront l’instrucziun exerciteschan, slargan e consolideschan els roms sco lungatgs, matematica, natira/carstgaun, art figurativ, musica, moviment e sport. Las scolaras ed ils scolars surprendan cuntinuadamein dapli responsabladad pigl emprender.

Scola superiura

Peter Blumenthal

Scolast da classa | E-Mail

Vanessa Derungs

Scolasta da classa | E-Mail

Rico Deflorin

Scolast da classa | E-Mail

Adrian Cathomas

Scolast da classa | E-Mail

Simon Bearth

Scolast dil fatg | E-Mail

Claudia Marbacher

Scolasta dil fatg | E-Mail

Maria Catrina Albin

Scolasta dil fatg | E-Mail

Patricia Cadruvi

Scolasta dil fatg | E-Mail

Martina Wolf

Scolasta dil fatg lavurs a maun | E-Mail

Giusep Carigiet

Pedagog da medias | E-Mail

Stefanie Kälin

Scolasta dil fatg religiun | E-Mail

Daniel Hanselmann

Scolast dil fatg religiun | E-Mail

La scola superiura cuoza treis onns e secumpona dalla scola reala e secundara. Omisdus livels s’orienteschan al medem plan d’instrucziun, denton cun differentas pretensiuns.

En quei sectur dalla veta s’orienteschan ils giuvenils pli fetg vid lur amitgs, sedistaccan plaunet da lur geniturs ed enqueran dapli autonomia. Il scalem superiur prepara las scolaras ed ils scolars sistematicamein per la veta professiunala e per scolas continuontas. La varietad da roms vegn pli gronda, interess persunals san vegnir approfundi cun projects individuals e cun visitar roms facultativs. Las scolaras ed ils scolars ein pli e pli habels d’emprender independentamein ed en atgna responsabladad.

Nossa scola superiura vegn menada tenor il model C e s’orientescha alla prestaziun. Quei vul dir ch’ils roms romontsch, tudestg, matematica ed englès vegnan instrui il medem mument en duas gruppas da livel. Ils ulteriurs roms visetan las scolaras ed ils scolars en lur classa da tschep.

Pedagogia curativa da scola

Silvana Dermont

Pedagoga curativa scoletta / scola primara | E-Mail

Lea Dietrich

Pedagoga curativa scola primara | E-Mail

Ladina Manser-Veraguth

Pedagoga curativa scola primara / scola superiura | E-Mail

Cornelia Jenal

Pedagoga curativa scola superiura | E-Mail

Pierina Brunner

Scolasta RAZ/DAZ - romontsch/tudestg sco lungatg jester | E-Mail

Las pedagogas curativas ein responsablas per scolaras e scolars ch’han in basegns special da scolaziun e promoziun. Ellas portan ina gronda paletta da cumpetenzas el mintgadi da scola. Da quella profitescha l’entira scola.

Lur incumbensa ei da sustener ed accumpignar las scolaras ed ils scolars e da registrar lur stan da svilup e d’emprender. Ellas promovan ils talents, fan plans per promover, scrivan rapports d’emprender ed adatteschan la materia per scolaras e scolars cun finamiras d’emprender adattadas individualmein.

In’impurtonta part da lur lavur ei la collaboraziun cun scolastas e scolasts, lur cussegliaziun ed il svilup dalla scola el senn d’ina scola per tuts.

In’ulteriura incumbensa ei la cussegliaziun da scolaras e scolars e da lur persunas da referiment.

Logopedia

RO Alternativer Text Dummy

Brigitta Gartmann

Logopeda BZS Surselva | E-Mail

La terapia da logopedia sefatschenta dil svilup dil lungatg e dalla communicaziun. Ella sustegn affons e giuvenils cun disturbis ni singularitads dil lungatg. In disturbi ell’acquisiziun dil lungatg caschuna difficultads d’emprender, da prestaziun ed el sectur social. Quei ha consequenzas en tut ils camps els quals il lungatg e la capientscha da lungatg ein impurtonts. La cussegliaziun dallas persunas da referiment ei in sectur impurtont dalla logopedia.

Ils sclariments logopedics e las terapias che suondan vegnan purschi en nossa scola dallas collaboraturas ed ils collaboraturs dil center da cumpetenza Formaziun Surselva.

Ulteriuras informaziuns retschevis Vus sut bzs-surselva.ch.

Lavur sociala da scola

Ivana Derungs

Luvrera sociala post da cumpetenza KJF | E-Mail

La lavur sociala da scola ei in post da consultaziun per scolaras e scolars che drovan agid en damondas dil mintgadi, che fan quitaus ni ch’han da sbatter cun problems en scola ni en famiglia.

La lavura sociala da scola porscha duront dus dis ad jamna directamein en casa da scola cussegliazuns, lavur da prevenziun ed intervenziuns da crisa. Ultra da quei cusseglia ella geniturs en damondas d’educaziun e sustegn scolastas e scolasts tier damondas e problems en connex cun lur scolaras e lur scolars. Ella gida ad enconuscher gia baul problems en scola ed en lur contuorn, da prender a mauns quels decididamein e da migliurar il clima en scola.

Scolaras e scolars ed era lur geniturs san far diever voluntariamein dalla purschida dalla lavur sociala da scola. La purschida ei gratuita ed il cuntegn dils discuors ei confidenzials.

Purschida vegn la lavur sociala da scola dil post dil fatg AGF (Affons, giuvenils e famiglia) dalla Casa Depuoz.

Informaziuns detagliadas datti sut casa-depuoz.ch/fachstelle-kjf.